Conversa entre Josep Maria Fonalleras i Jaume Barberà.
F.: Un escenari francament preocupant.
J.B.: Molt. I ells continuen mentint. Si fossin autèntics servidors públics no pararien de fer re…unions. Però no les fan perquè aquí parlem de partidisme, de guanyar eleccions, i no de buscar consensos per al bé comú.
Els neoliberals sembla que pateixen una patologia que els psiquiatres tenen molt identificada. Es denomina <<síndrome de negligència>>: tenen afectat l’hemisferi dret del cervell. Les persones amb aquest trastorn no coneixen res que hi hagi a l’esquerra. Si els ensenyes la seva pròpia mà esquerra no la reconeixen. Als neoliberals els repugna la societat. Creuen que el que no treballa és perquè és un gandul. I tot allò públic un malbaratament. Estan malalts. La seva síndrome de negligència fa que no ens vegin, i nosaltres som responsables de fer un pas endavant i dir ben alt: <<Ep, som aquí! Som persones. Existim.>>…
…La situació és greu. Mira com castiguen les classes populars, ens fan víctimes i a la vegada ens fan pagar els plats trencats. En tot això que passa hi ha ideologia i aquesta és una ideologia excloent i profundament reaccionària i asocial.
Som en una cruïlla, i alguna cosa en sortirà, d’aquí. Espanya no sobreviurà si no es reforma profundament. I una de les vies per fer-ho és invertir en educació i ciència, com diuen els experts.
S’ha acabat el bròquil de Jaume Barberà
